En 1992, la Biblioteca Nacional de Sarajevo va quedar totalment en ruïnes a causa del conflicte bèl·lic dels Balcans. Cinc anys després d’aquest memoricidi, des de 1997 cada 24 d’octubre se celebra en diversos països el Dia Internacional de les Biblioteques. I a més de celebrar, aprofitem per a reivindicar el que encara queda per aconseguir, per exemple en el món rural.
Una biblioteca no es tracta d’un magatzem ni d’una col·lecció més o menys organitzada ni molt menys d’un “cementeri” de llibres per a uns pocs frikis: l’essencial no són els materials ni tampoc l’edifici, sinó les PERSONES i el seu “accés significatiu a la cultura, a la lectura, a la informació i al coneixement” (segons definició d’Alicia Sellés). I també podríem dir –sobre tot en l’entorn dels nostres pobles molt menuts– que són el centre neuràlgic de la vida educativa, cultural i social d’una comunitat democràtica.
Prescindible? Doncs… sí. Encara que llavors podríes preguntar-te, per què als EUA les biblioteques públiques estan patint cada vegada més atacs.
Rescatem hui el breu i sentit discurs d’Ana Valdés el passat 7 d’abril (durant la presentació en el senat de l’informe “Universalitzar els serveis bibliotecaris a Espanya”). Tens 5min?
Les bibliotecàries i bibliotecaris no estem (només!) per a ordenar i prestar llibres: volem facilitar l’alfabetització digital i també que les persones puguen gaudir de trobar-se i accedir a eixa amplitud de mires que dona la cultura i l’intercanvi amb altres persones, punts de vista, idees, etc.


Si t’abelleix escoltar i reflexionar més –no específicament sobre biblioteques, però té relació– trobem molt recomanable també aquesta entrevista al filòsof estatunidenc Michael Sandel (especialment cap al min 52:30):
Entonces, ¿cómo enseñamos y cultivamos ese aprecio por el bien común? […]
Creo que la verdadera educación cívica […] requiere un cierto tipo de sociedad civil. Y, en concreto, requiere que haya lugares públicos y espacios comunes de ciudadanía democrática compartida, espacios públicos que nos unan, sin importar las diferencias de clase, etnia, raza, religión o política. Lugares públicos que nos unan donde nos encontremos durante nuestra vida cotidiana.